LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Segons Aristòtil, la felicitat és la finalitat última que ens proposem per naturalesa, és a dir, tots desitgem ser feliços, i com que som éssers dotats de raó, podem triar els mitjans que ens condueixin cap a la felicitat, realitzant-los de la manera més racional possible. Això se’n diu eudemonisme.

En canvi, Epicur diu que tots els éssers vius busquem plaer i fugim del dolor, és a dir, tenim el plaer com a meta de la vida, i hem d’assolir el màxim de plaer i el mínim de dolor. Aquest filòsof parla d’hedonisme individual, que tracta d’assolir el màxim plaer individual. Ell també diu que el principi de la moral és l’equilibri entre el cos i l’ànima, d’acord amb les nostres decisions racionals. I que existeixen els plaers estables, que consisteixen en l’harmonia produïda per absència de dolor en el cos, i els plaers positius, com el de l’alegria.

Jo crec que ser feliç és més important que tenir o sentir plaer, ja que segons quin tipus de felicitat tinguis, pots també sentir plaer.